Francesc Torralba va néixer a Barcelona el 15 de maig de l967. És doctor en Filosofia (1992) -amb Premi Extraordinari- i doctor en Teologia (1997). En l’actualitat és Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i imparteix cursos i seminaris en moltes altres universitat d’Espanya i de Sud Amèrica. Ensenya Història de la Filosofia contemporània i Antropologia filosòfica i alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure. És vicepresident de la Societat Hispànica d’Amics de Soeren Kierkegaard (SHAK) com a especialista que és d’aquest autor que ha traduït del danès al català, i coneix a fons el pensament de Friedrich Nietzsche

Ha publicat més de cinquanta llibres: Cercles infernals. Sobre el pensament del jove Nietzsche; Punt d'inflexió. Lectura de Kierkegaard; Geografia de l'absurd; Ètica del perdó; Amor y diferencia. El misterio de Dios en Kierkegaard; L'eternitat de l'instant; El sofriment, un nou tabú?; Rostres del silenci; Pedagogía del sentido; Presència i fragilitat. El misteri de la paternitat; L’home en el drama de Déu segons Hans Urs von Balthasar; Antropología del cuidar; Poética de la libertad. Lectura de Kierkegaard; Per què creure? La raonabilitat de la fe; Por qué creer? La razonabilidad de la fe; Explorar el sentido de la realidad; Rostro y sentido de la acción educativa; La conxorxa dels espectres; Filosofia de la Medicina; Vint-i-cinc catalans i Déu; I si la mare de Gandhi tingués raó?; Cartas sobre Dios y el Buda; Ética del cuidar; Pares i fills; L’aventura de trobar-se avui; ¿Un altre món és possible?; Educar després de l’Onze de setembre; L’art de saber escoltar; Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud, entre d’altres.

Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut diversos premis: El Premi Extraordinari de LLicenciatura (1991) i el Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia (1994), el Premi d'Assaig Breu (1989), el Premi Xarxa d'Assaig (1989), el Premi Joan Maragall (1992), Premi d’Assaig Serra i Moret sobre Civisme (2001), el Premi Josep Vallverdú d'Assaig (2002), el Premi Llorer d’Assaig (2003), el Premi sobre principis del Civisme (2004), el Premi d’Assaig Nicolau Batle (2005). Ha estat finalista en el Premi Carles Rahola d'Assaig (1992) i en el Premi Enric Ferran d'Assaig (1993).

Contacte: ftorralba@rectorat.url.edu

¿Qué queda de la religión tras la crítica psicoanalítica de Lacan, el furibundo ataque al sujeto dominante de Foucault, la deconstrucción de los mitos de la cultura de Derrida o el intercambio entre saber y poder denunciado por Lyotard? ¿Cómo podemos interpretarla en un contexto europeo marcado por un creciente secularismo institucional? Estas son algunas de las preguntas que animan el nuevo trabajo del profesor Alois M. Haas, que lleva por título Viento de lo absoluto ¿Existe una sabiduría mística de la posmodernidad? y que representa su segundo volumen dentro de la colección El árbol del paraíso, intachablemente dirigida por Victoria Cirlot y Amador Vega, que Siruela edita con tanto esmero y cuidado desde 1995.

Doctor en Sociologia i llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor titular de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull). Actualment és Coordinador del grup de recerca Violència i Comunicació de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL). És l’investigador principal del projecte: Infància, Violència i Televisió. Els espais informatius i els imaginaris de la violència en els nens i adolescents (INVIOTEL), finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia. El seu últim llibre és Lo sublime y lo vulgar. La "cultura de masas" o la pervivencia de un mito.

Como es posible pensar el animal que habita dentro y fuera del hombre y así la relación entre la desnudez y el pudor, entre la naturaleza y la maquina, la diferencia entre el ser y el seguir, son algunos de los temas que van hilvanándose por las páginas de El animal que luego estoy si(gui)endo. Una conferencia de diez horas -más una conclusión improvisada que Derrida tuvo que acometer sobre Heidegger a petición de los asistentes- ideada para El Centro Cultural de Cerisy, en Normandía en 1997 que ahora Trotta publica. Se trata, en efecto, de la cuestión nuclear en la filosofía Derrida: la pregunta por lo totalmente otro.

Article de la Dra. Begoña Román sobre la manera en que la Universitat gestiona la diversitat, a més d'oferir algunes recomanacions des de la vessant ètica.

Link