Cada vegada més escoltem parlar de codis d'ètica, codis de conducta, de polítiques ètiques, de comitès d'ètica, d'auditories etiques. Les notícies sobresobre ètica de l'empresa, sobre ètica dels mitjans de comunicació, o sobre bioètica són tantes i tan disperses que el perill d'una dolenta comprensió, dispersió o esperança excessiva en ella poden matar-la des d'un principi.
Hi ha no obstant això varis i legítims motius per a parlar d'ètica aplicada: el fet que tinguem problemes nous (clonació, globalització, obsolescència d'institucions); el fet que les respostes morals se'ns quedin insuficients i obliguin a les tradicions a replantejar les seves propostes a la llum de lesho facin estant a l'altura i no amb involucionismes; el fetvisquem en un món moralment plural i que molts d'aquests problemes obliguin a crear unes mateixes lleis per a gents amb distintes moralstot això ens obliga a tenir clar què és i què no és l'ètica aplicada, i què podem, en rigor, esperar d'ella.
L'ètica aplicada no és una moral ideològica, camuflada amb la vestidura de l'imparcial o del mínim, o del políticament correcte. L'ètica aplicada no és tampoc una espècie de tribunal inquisitorial
en el nom del qual se censuren les conductes “immorals” i s'imposen les pròpies. L'ètica aplicada no és tampoc si més no la solució als problemes, perquè més aviat el que fa és problematitzar aquestes solucions, precisament per la nostra urgència d'elles, per l'angoixa que genera la desorientació, per la necessitat de referències davant un món tan plural i canviant. L'ètica aplicada no és sense més l'ètica aristotélica, kantiana, marxista o nietzscheana que deductivament s'aplica a un àmbit concret, sigui el camp de la salut, o el dels mitjans de comunicació o el de l'empresa, o la informàtica, etc. L'ètica tampoc és matemàtica: una solució bona no és igualment bona urbi er orbe.
Per això l'ètica aplicada requereix d'un nivell postconvencional, crític amb lesles conveniències, al que tota persona hauria d'arribar per a poder desenvolupar el seu caràcter, el seu ethos.
És aquest l'objectiu al que hem intentat respondre en les Jornades. Per a això hem dividit la resposta segons els àmbits de poblematització més rellevants, a saber, Bioètica, Ètica i Sostenibilitat, Ètica i Mitjans de comunicació, Ètica Aplicada i Societat civil.
Us presentem aquí alguns dels textos que composen aquestes Actes, no abans d'agrair al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la subvenció que ens va atorgar, ajuda sense la qual no haguessin estat possible la realització d'aquestes Jornades, i també al Patronat de la Càtedra, per la seva confiança sempre renovada.
Textos de BIOÈTICA:
Textos d'ÈTICA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
Textos d'ÈTICA I EMPRESA
