El present
estudi pretén aprofundir en la situació dels centres educatius que tenen un
important flux de població immigrada magribí per dues raons fonamentals: 1.- a
Catalunya són la primera comunitat en nombre d’immigrants; 2.- al nostre
anterior estudi (“Implicacions ètiques de
l’organització dels centres escolars amb població immigrada”), vam
constatar que la comunitat magribina era percebuda pels equips directius com a
un col·lectiu on els factors culturals condicionaven de forma específica la
seva implicació a la comunitat educativa.
És per això que
l’estudi que duem a terme es basa en una metodologia qualitativa de caràcter bàsicament etnogràfica, atès que per entendre comportaments i actituds que
afecten la dimensió ètica cal tenir respostes comprensives de determinades
actituds i visions culturals. La mostra de l’estudi està formada per cinc
centres d’ESO de Catalunya, en els quals s’entrevistaran 6 professors i sis
alumnes al voltant de quatre grans eixos:
- Gestió
de l’ espai: públic, privat i compartit.·
- Gestió del temps: docent, lleure i socioreligiós.
- Gestió de les relacions interpersonals:
autoritat, credibilitat i responsabilitat.
- Gestió del llenguatge: veritat,
implícit/explícit i codis lingüístics.
La idea subjacent a la nostra recerca és que la transformació en positiu
de les situacions conflictives depèn de la comprensió més ajustada de la
realitat en qüestió. Per tant,proporcionar una guia amb orientacions, pautes i referents ètics pot
esdevenir una eina adequada per a la millora de la capacitat de reconeixement
mutu entre professorat d’ESO i alumnat d’origen magribí. Creiem, així, que la
guia que elaborarem ajudarà a optimitzar la tasca educativa tot identificant
els reptes que genera la presència significativa d’alumnat magribí i detectant
les variables culturals significatives que poden determinar i/o condicionar la
convivència i l’aparició de conflictes ètics. Sense analitzar les configuracions discursives de l’alteritat recollides
en les entrevistes (és a dir, les maneres de mirar-la, pensar-la i tractar-la)
és perd completament de vista que l’alteritat és una figura social a través de
la qual (en contraposició amb la qual) és construeix també la figura del
“nosaltres”. Confiem, en aquest sentit, que a través de les entrevistes amb els
equips directius, el professorat i l’alumnat podrem il·luminar l’anàlisi de les
tensions internes i de les interdependències en els Centres de Secundària i
entendre així les condicions de la convivència/conflicte entre els membres de
cultures diverses.
Sèrie d’articles
Aquest article es part 1 de 7 una sèrie. Altres articles en aquesta sèrie es mostren a sota: