És per això que
l’estudi que duem a terme es basa en una metodologia qualitativa de caràcter bàsicament etnogràfica, atès que per entendre comportaments i actituds que
afecten la dimensió ètica cal tenir respostes comprensives de determinades
actituds i visions culturals. La mostra de l’estudi està formada per cinc
centres d’ESO de Catalunya, en els quals s’entrevistaran 6 professors i sis
alumnes al voltant de quatre grans eixos:
- Gestió
de l’ espai: públic, privat i compartit.·
- Gestió del temps: docent, lleure i socioreligiós.
- Gestió de les relacions interpersonals:
autoritat, credibilitat i responsabilitat.
- Gestió del llenguatge: veritat,
implícit/explícit i codis lingüístics.
La idea subjacent a la nostra recerca és que la transformació en positiu
de les situacions conflictives depèn de la comprensió més ajustada de la
realitat en qüestió. Per tant,
proporcionar una guia amb orientacions, pautes i referents ètics pot
esdevenir una eina adequada per a la millora de la capacitat de reconeixement
mutu entre professorat d’ESO i alumnat d’origen magribí. Creiem, així, que la
guia que elaborarem ajudarà a optimitzar la tasca educativa tot identificant
els reptes que genera la presència significativa d’alumnat magribí i detectant
les variables culturals significatives que poden determinar i/o condicionar la
convivència i l’aparició de conflictes ètics. Sense analitzar les configuracions discursives de l’alteritat recollides
en les entrevistes (és a dir, les maneres de mirar-la, pensar-la i tractar-la)
és perd completament de vista que l’alteritat és una figura social a través de
la qual (en contraposició amb la qual) és construeix també la figura del
“nosaltres”. Confiem, en aquest sentit, que a través de les entrevistes amb els
equips directius, el professorat i l’alumnat podrem il·luminar l’anàlisi de les
tensions internes i de les interdependències en els Centres de Secundària i
entendre així les condicions de la convivència/conflicte entre els membres de
cultures diverses.