Que la funció i la tasca educativa de la societat
és important i imprescindible en la nostra societat del benestar és una
obvietat que però cal recordar-nos contínuament. També cal recordar-nos quines
son les seves fites, quin ha de ser el seu abast i quins els mitjans humans i
materials per a assolir-les. I sobretot cal recordar la coresponsabilitat
educativa que ens implica a tots i assenyalar-ne els diversos protagonismes.
Però sempre hi ha d’haver un ample marge per a la lliure realització del servei
professional, la més lliure possible. Perquè és ben lícita la diversitat de
parers i teories a propòsit de l’educació en general, dels seus objectius més
específics, de les seves estratègies concretes, fins i tot de les opcions
ideològiques que en presideixen algunes materialitzacions: sobre la base de
l’educació entesa com a servei irrenunciable, hi ha qüestions discutibles, però
en un debat de responsabilitat.
Aqui els hi presentem el Codí d'ètica docent per a l'ensenyament obligatori, el·laborat pel professor Antoni Nello. Un codi ètic que ha de permetre, doncs, el debat i
fins i tot ha d’afavorir-lo.
Cada vez más oímos hablar de códigos de ética,
códigos de conducta, de políticas éticas, de comités de ética, de auditorias
éticas. Las noticias sobre responsabilidad social corporativa, sobre ética de
le empresa, sobre ética de los medios de comunicación, o sobre bioética son
tantas y tan dispersas que el peligro de una mala comprensión, dispersión o
esperanza excesiva en ella pueden matarla desde un principio.
¿És possible el disseny d'un model de gestió de la salut que tingui com a eix vertebrador la justícia i que, per tant, garanteixi l'accés de tothom a la salut? La resposta a aquesta qüestió no és ni obvia ni fàcil. El debat sobre la justa distribució dels recursos en l'àmbit sanitari en una societat que veu créixer la longevitat i sofistica els mitjans tecno-sanitaris són l'escenari original del debat.
La ecoètica trata de aplicar principios morales a la acción del hombre respecto a la naturaleza. En esta disciplina, que forma parte de la denominada filosofía práctica o ética, se estudian los principios y las normas, los valores y los fines, las intenciones y las decisiones que permiten vertebrar una relación adecuada, armónica y ordenada entre persona y naturaleza. (Fragmento)
Tota activitat professional socialment reconeguda com a tal demana, tard o d'hora, un codi ètic. El reconeixement social d'una professió, que enlaira per damunt de l'ofici, expressa precisament la importància que té en la societat, pel servei bàsic que aporta (sanitat, educació, comunicació...) o bé per la constatada i col·lectivament assumida rellevància social que adquireix (espectacles, serveis...). Aquest darrer és el cas, almenys avui i per ara, de l'esport.
Aquest text,
elaborat pel professor Antoni Nello, és el primer de la Col·lecció Ethos.
Col·lecció que aspira a convertir-se en referent del pensament ètic.
COL·LECCIÓ ETHOS
llegeix més